Enhorabona a tots, el sol fet d'estar a la sortida ja era un èxit. Xavi ànims i recupera't aviat, Claudio que no sea nada! i Jordi felicitats per aquesta 3a posició master i com no al seguiment de la Carme.
El Jordi ens relata:
Tres
etapes en tres dies, 120 km i 6.000 m de desnivell positiu. Paisatges hermosos i salvatges i gent fantàstica i
acollidora a cada pas. De les millors ultres del país, la que ningú ha de
deixar de fer, la que repetiràs l'any següent per poc que puguis. Per mi ha
estat la segona, però només entrar a la meta torno a pensar en la de l'any que
ve, si les forces m'acompanyen. Tres dies disfrutant i patint, qui s'hi pot
negar ?. I a més a més serà una petita revenja personal.
Arribo a
Xerta amb la Carme, la meva suporter incondicional, amb temps suficient per
preparar la primera etapa, una cursa nocturna de 22 km, ràpida, per camins
amples i amb poc desnivell. Ja ho tinc tot a punt i busco les sabatilles. La
gran merda !!!. Me les he deixat al garatge i falten 30 minuts per començar. El
primer que penso és que enguany no hi haurà trail. Miro a terra i veig les
sabatilles de l'Inside al racó. Què faig ?. Va, mes les poso i ja veurem, cap a
la sortida. Si algú pregunta és el nou model de Salomon, experimental i amb
sola adaptable al terreny. Més d'un s'ho creurà. Sortim i a córrer. De moment
bé, ritme controlat i a fer quilòmetres. Però quan deixem l'asfalt començo a notar
les pedres. Es claven per tot arreu i al cap de poc començo a tenir la sensació
que vaig descalç. Aguanto com puc i van passant els quilòmetres, cap al final
veig al Bernat i m'hi ajunto. Això m'ajuda a mantenir el ritme. Arribo amb 2 h
i 10 m. però el temps és el de menys. Vaig cap a l'hotel però no puc donar una
passa, de manera que m'ajec al llit, menjo una mica mentre penso en el que
m'espera l'endemà i a descansar.
Dissabte
em llevo ben d'hora, com toca. La Carme ha anat fins a Reus a buscar-me les
sabatilles, mes les poso i començo a respirar. Un dia d'aquest li hauré de fer
un monument al menjador de casa. A la sortida hi trobo el Claudio i el Gerard,
també a punt. Sortim i fem plegats els primers quilòmetres, després cadascú al
seu ritme fins a la meta. Em quedo una mica enrera i quan arribem al canal he
de prendre paciència perquè es forma cua. Es estret i com que el camí d'un
parell de pams passa just pel costat de l'aigua, no pots avançar. El camí es fa
més ample i puc agafar un ritme còmode i els peus aguanten. Arribem a Paüls i
comencem a pujar caminant a pas viu cap la Refoia. Passem pel costat de
l'estany i comencem a baixar. I aquí comencen els problemes. Quan més intento
córrer i més fort és l'impacte, més mal em fan els peus. La baixada es fa
interminable, lenta i dura, però aguanto pensant que després vé la pujada a
Engrilló, que serà ràpida i agradable. És el
món a l'inrevés. Mentre baixo cap a Sant Roc, caminant perquè no puc
córrer, començo a pensar que és millor abandonar. Hi trobo la Carme que m'anima
una mica. Què faig ?. Estic a punt, a punt de pujar al cotxe, però el dimoniet
patxanguero em diu que no pot ser. A més a més ara comença una altra pujada i
els peus es podran relaxar i jo disfrutar una mica. De manera que segueixo. Despressa
i avançant corredors que tenen problemes bastant diferents als meus. Ara em
diverteixo. Nova baixada fins Alfara, la penúltima i cap amunt altra vegada
fins a la Coscollosa, el darrer cim del dia. L'any passat se'm va entravessar,
però enguany volo i disfruto de valent mentre avanço els que m'havien passat a
la baixada anterior i algun mes que està “pajaron”. L'esperit competitiu és
malparit però de tant en tant va bé. I arribem al final, nova baixada a pas de
tortuga fins a la Font Nova i després darrers quilòmetres planers que em
permeten córrer i relaxar una mica les cames. Arribo a Xerta després de 12 h i
19 m. Ara toca descansar, Ibuprofè i gel pels peus,
La darrera
etapa és curta, només 27 km, però amb dues pujadetes de les que et fan suar de
valent. M'omplo els peus de Compeed i a córrer. L'any passat vaig sortir dels
últims per veure-les venir i vaig haver d'aguantar una cua interminable a la
primera pujada. Enguany surto més ràpid i puc pujar bastant depressa. Amb les
primeres rampes, força tècniques i amb molt desnivell, reapareixen els
problemes. Em fot bastant però només he d'aguantar quatres hores més. I perquè
?. Doncs per acabar la segona Ultra trail de les Fonts i per demostrar-me a mi
mateix que al final el que compta és el cap. Pugem per segona vegada a la
Coscollosa, aquesta vegada fins al cim, i enfilo els darrers quilòmetres d'un
cap de setmana que ha estat bé, però que podria haver estat molt i molt millor
si tot hagués començat d'una altra menera. Baixo tranquil perquè això ja està fet i vull
disfrutar els darrers quilòmetres sense pressa. Arribo a Xerta en 4 h i 32 m.
Podria haver estat millor però avui era el que tocava. Al final 19 hores i 2 minuts, 95 è de la
general i 3er entre els màsters.
Quan
acabes qualsevol ultra, creues la meta, penses que ja està i cap a casa. Però a
Xerta, quan acabes et trobes al mig de la festa. Un dinar de sucar-hi pa,
begudes, postres i tot millor que a un restaurant dels michelin, que no sé com
serà, però que veig difícil que superi els cuiners i cuineres de Xerta. Premis
i aplaudiments per a tots els finalistes, des del primer a l'últim, perquè
tothom ha fet exactament el mateix, patir i disfrutar, encara que de vegades
invertint l'odre de les coses. El millor final per a una gran festa. I el millor
homenatge als organitzadors, tornar l'any vinent. Això sí, amb les sabatilles
que toquen.
Vamos allá .....primera carrera larga como patxanguero esto prometía guerra.
Sonaba el despertados a
las 3:45 de la madrugada,corriendo a cargar fuerzas junto a mi amigo Gerard
Prous se nos presentaba un día duro. Llegamos a xerta sobre las 5:15 ,tiempo de
cojer el dorsal y saludar a muchos conocidos y amigos....entre ellos al Jordi
,que nos cuenta su anécdota de la nocturneta (las inside ).Ya con el tiempo arriba pasamos el control de xips.
Dan el pistoletazo de salida, gran ambiente!!!
Salimos poco a poco,frenando las sensaciones de apretar desde el inicio,de menos a más fuimos pasando a gente y conocidos...primer control pauls...todo perfecto,la cabeza pedía seguir apretando pero quedaba mucho camino aun.encuentro un grupo que tiraban a buen ritmo me sentía muy cómodo con ellos,hasta el km 19 después de pasar un control y empezar un descenso técnico tengo una fuerte caída ,aterrizando de cabeza en plena bajada(como las toscas )...las rodillas y las manos sangraban y el CAP daba vueltas. Si hay algo de este deporte que me gusta son las personas no hubo nadie que no se preocupara por mi situación yo sentado y planteándome seriamente si seguir en carrera.
Poco a poco me voy
recuperando y los km pasan ,el dolor continuaba pero el CAP empezaba a
funcionar y dejándome difrutar del momento.cuidando la alimentación y la
hidratación(gracias laura) llego a san Roque, había que cojer fuerzas que venia
una subida de más de 1000+ y una bajada hasta alfara muy Tecnica y dura... Sin
dudarlo me pongo mi musiquita y empiezo a subir, recordando cada paso el
recuerdo del año pasado (deshidratación hevy orinando sangre en la subida) pero
las ganas y las fuerzas me llevaron a lo más alto para empezar con el descenso
,a toda ostia 😅😅😅.llegada
a alfara ,nos hidratamos bien y nos refrescamos para afrontar los últimos 17 km
que desconocía de pleno pero que me habían dicho que cuidado que era
largo....ufff largo? Larguísimo 😳😳😳pero iba muy animado y con fuerzas... Donde se podía
correr le metía...ultimo control ,font NoVa ,últimos 7 km de bajada...sin
dudarlo echamos el resto aunque empezaba a notar cansancio del día y dolores en
las piernas y brazos de la caída .
Llegando a meta me viene
Los recuerdos del año pasado del sufrimiento y agobio por haber abandonado!!!
Entrando a meta ya veo a la Carmen como siempre incansable ,siempre en todos
los controles dando ese animo y apoyo necesario para seguir pateando!!! Ya la
veo estoy en la meta ..... No muy contento por el tiempo pero si por ser la
primera prueba de año superada y lo mas importante como patxanguero💪💪💪
Gracias a todos por el gran apoyo recibido.
Jordi eres mi ídolo , gran alegría verte cruzar la meta.
Gracias a todos por el gran apoyo recibido.
Jordi eres mi ídolo , gran alegría verte cruzar la meta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada