Jornades Multiesportives

Jornades Multiesportives

dimarts, 31 de març del 2015

UTMCD, HTMCD, TMCD Muntanyes Costa Daurada

Aquest cap de setmana del 28 i 29 de març hem tingut presència patxanguera en la primera prova puntuable de la II Copa Catalana de Curses d'Ultrarresistència 2015 celebrada a Prades. 
De la mà de Naturetime s'han dut a terme diferents proves amb diferents distàncies i desnivells. Els patxanguerus ens hem deixat veure en gairebé tots els formats i amb nota. Enhorabona a tots!!



UTMCD 90 km i 4500+
 - David Harrison             pos. 11      12h  21 min
 - Antonio Esquinas                 38      14h 18 min
 - Jose Cano                            44      14h 32 min
 - Jordi Andreu Sugrañes        69       15h 28 min
 - Enric Terricabras                 105      16h 35 min
 - David Nogué                         retirat a Mont-ral per problemes als peus
 - Claudio Zapater                    indisposat

HTMCD 46,4 km i 2800+
 - Sergi Abril                              retirat a mas Forés per deshidratació

TMCD 21 km i 868+
 - Gilbert Borràs                pos. 16       1 h 55 min
 - Gabriel Sánchez                    66       2h 18 min
 - Jordi Solanellas                     85       2 h 26 min
 - Oscar Mas                            128      2 h 42 min

Si ens hem descuidat algú, disculpeu, ens hem basat amb el nom de l'equip en les classificacions

A mesura que ens les feu arribar anirem penjant les vostres cròniques i fotos.




En Jose ens relata: 

Molt bones amics. Aquest cap de setmana he realitzat la primera cursa de resistència amb el meu equip Patxanguerus d'Alforja, la ULTRA TRAIL muntanyes costa daurada a sigut la primera prova d'aquest any del circuit de la Copa Catalana de curses de resistència, un repte per a mi que des de principis d'any m'ha costat a fer moltes hores d'entrenament amb molts quilòmetres realitzats. Tots aquests entrenaments amb la companyia del meu germanet Claudio Zapater que al final no va poder realitzar aquesta prova per no trobar-se amb condicions per realitzar-la a causa de una grip. Aquesta va ser una prova que a mi personalment em donava molt de respecte ja no només pels quilòmetres a realitzar sinó també pel desnivell acumulat. 90 quilòmetres i 4500 de desnivell positiu. S'inicia la prova i sortim tots amb velocitat de una cursa de 20 km, osigui a tope, per quilòmetres més tard pensar una mica amb el cap no amb les sensacions que m'estaven donant les cames,que eren molt bones fins al control de Vilaplana. Aquí ja ens havíem deixat a prop de 43 km enrere amb bastant desnivell. Però a partir d'aquí comença la festa. Vaig fer l'avituallament sense menjar massa, a partir d'aquest punt era on començava la veritable resistència de la prova. Em disposo a pujar cap a la Mussara quan només portava un quilòmetre i mig d'ascensió i vaig patir un accident amb les meves sabatilles que encara em farien mes difícil poder seguir amb la cursa. Al control de l'Albiol vaig haver de demanar ajuda al servei tècnic i gràcies a ell i a la Montse Gomez companya d'equip,vaig poder seguir direcció a Mont-ral passant per Mas de Forès i trobar-me amb la gran sorpresa de que el meu company d'equip i gran persona Sergi Abril al assabentar-se de que havia petit aquest incident,m'estava esperant amb les seves sabatilles perquè pogués continuar la prova amb més qualitat de la que portava en aquell moment. Una vegada a Mont-ral, pràcticament el mes dur ja ho havia deixat enrere,ja portava casi 70 km realitzats, però havia de continuar amb peus de plom,quedava encara el pas de la Roca Foradada que al passar-lo de nit era una mica perillós. Desprès la baixada cap a Capafonts on em vaig trobar a un gran amic Ramon Salvat Vidal que m'havia anat a buscar unes altres sabatilles perquè s'havia adonat també de l'incident i ell i la Carlota em van donar l'última empenta moralment per poder fer l'ascensió a l'ermita Abellera i posteriorment al Tossal de la Baltassana i finalment realitzar el descens per acabar entrant a Prades i finalitzar la que ha sigut la meva segona ULTRA de resistència. Voldria donar les gràcies a Blanca de la Sotilla per els ànims que em va donar en tot moment incondicionalment i per les fotos que va realitzar i també a laCarme Farrés Ferraté per tot el recolzament. I a tots aquells amics que van estar allà també com Oscar Baena i molts més que encara que no us nombri també heu format part en aquest gran repte personal amb el suport que m'heu donat ja sigui per whatsapp, facebook o missatges personals. Com no donar també les gràcies a la meva familia que son els que en tot moment sabent el sacrifici que porta aquest esport i les hores que passo sense poder estar amb ells. Al final van ser 14 hores 32 minuts amb posició 46. Salut,cames i fins la propera!


dimarts, 17 de març del 2015

12a La Selva del Camp-Muntanyes de Prades (14 de març)

Aquesta setmana toca fer una de les caminades que es fa a tocar de casa , a les 06:15 el Sergi em ve a buscar , ja que la Montse , l'Enric i l'Antonio , encara no havien arribat al poble ja que anàvem tots junts cap a la sortida, en passen a buscar sobre 2/4 de 7 , al pujar al cotxe la primera sorpresa es que la Montse no faria el tram entre la Selva i Prades , com si que ferien els tres companys , tant el Sergi com l'Enric i l'Antonio.



Al arribar a la Selva al primer que trobo es al  Xavier Capdevila Carrera  , fotògraf a més de caminant , saludo també al Carles , al Pedro , i per fi al entrar a dintre del pavelló trobo al Jesus Blesa  a l'Ana Isabel Garcia Caballero , ens saludem i casi ja sense temps de res mes , en aquell moment es quant veig al

Jordi Solanellas , no el vaig veure mes en tot el dia.
Sortim a les 7:00 el grup s'estira 

La pujada a l'Albiol es fa entre pistes i trams de corriols , a les 9:15 surto ja cap a Mont-ral , em paro i em trec ,els pantalons llargs.
 A la sortida del poble vaig conversant amb el Joan Miquel Labrador , un altre del fotògraf que tenim a les caminades, allí es on m'atrapen

 el Sergi Abril Lopez , l'Enric Terricabras Martí , i l'Antonio , fem
tot el tram fins al peu de Mont-ral , on em paro per traurem el paravent i el tèrmic , veig com fan el ultim tram de pujada a Mont-ral , jo faig paradeta al control , i surto a veure si els torno a atrapar , cosa que no vaig fer , be el tram fins a Farena es mol ràpid.




Aquí es on la caminada es posa molt dura ja que be la temuda pujada a el Cogullons , tram de 4,8 Km amb 500m de desnivell positiu i sols 60m de desnivell negatiu , el faig per primera vegada sense fer cap parada en la pujada( com a la Almogavers amb els pals ) i sols parant a pessebre que esta situat quant as fet ja el tram mes dur al damunt del cingle, per primer com del tres vegades que hi he passat firmo, en la llibreta que esta just sota. Unes vistes magnífiques  les que durant tota la caminada ens acompanyen.



 Al arribar al control ens diuen que en tret cintes fins a Prades , i que en cas de dubte tirem per la pista , jo porto el gps i no tinc cap problema per segui tranquil·lament , fins a Prades , la distancia es de 11,6 Km on es fan  trams de pujada i baixada , es passa per  La Mola dels Quatre Termes ,  arribo a Prades això si primer sa de pujar a El Tossal de la Baltasana , el punt mes alt de la caminada .
a les 15:15 surto de prades a toc del campanar .










La caminada puja a l'ermita de la Abellera , i es baixa cap a Capafonts , la pujada cap a el pont de Goi tram en el que no em sento massa fi , la faig molta estona sol , s'hem fa molt llarg , miro el rellotge vaig mes lent que mai , però sense cap problema de cames , i això fa que no m'importi el fet de que s'hem fara de nit el últim tram del dia.


                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                En el tram fins a la Mussara cau una mica de aigua neu , no massa pero ja fa sospitar que la cosa es pot enredar, aquest tram ja vaig molta estona acompanyat per diferents caminants. A les 18:50 torno a passar a peus del campanar de l'Albiol , faig la baixada mes dura encara amb llum de dia , al tornar agafar la pista ja toca obrir el frontal , i quant falta uns 3/4 d'hora per la arribada es posa a ploure, i m'acompanya fins a la Selva , be al final 14h  una 1h 1/4  mes que el any passat però molt satisfet de no tenir cap problema ,i cada vegada veig mes que aquest any , vaig mes lent però no m'acompanyen les molèsties que en cada caminada tenia.



dimarts, 10 de març del 2015

Ultra trail les Fonts (Xerta 6,7 i 8 de març)

Aquest cap de setmana passat vam tenir presència patxanguera a la 5a edició de la ja consolidada Ultra trail les Fonts que es celebra a Xerta. En Jordi i en Xavi van fer la modalitat ultra ( 3 etapes en tres dies i un total de 120 km i 6000+) i en Claudio va fer l'etapa reina, la trail amb 70 km i 4000+ (la del dissabte).
Enhorabona a tots, el sol fet d'estar a la sortida ja era un èxit. Xavi ànims i recupera't aviat, Claudio que no sea nada! i Jordi felicitats per aquesta 3a posició master i com no al seguiment de la Carme.

El Jordi ens relata:

Tres etapes en tres dies, 120 km i 6.000 m de desnivell positiu. Paisatges  hermosos i salvatges i gent fantàstica i acollidora a cada pas. De les millors ultres del país, la que ningú ha de deixar de fer, la que repetiràs l'any següent per poc que puguis. Per mi ha estat la segona, però només entrar a la meta torno a pensar en la de l'any que ve, si les forces m'acompanyen. Tres dies disfrutant i patint, qui s'hi pot negar ?. I a més a més serà una petita revenja personal.

Arribo a Xerta amb la Carme, la meva suporter incondicional, amb temps suficient per preparar la primera etapa, una cursa nocturna de 22 km, ràpida, per camins amples i amb poc desnivell. Ja ho tinc tot a punt i busco les sabatilles. La gran merda !!!. Me les he deixat al garatge i falten 30 minuts per començar. El primer que penso és que enguany no hi haurà trail. Miro a terra i veig les sabatilles de l'Inside al racó. Què faig ?. Va, mes les poso i ja veurem, cap a la sortida. Si algú pregunta és el nou model de Salomon, experimental i amb sola adaptable al terreny. Més d'un s'ho creurà. Sortim i a córrer. De moment bé, ritme controlat i a fer quilòmetres. Però quan deixem l'asfalt començo a notar les pedres. Es claven per tot arreu i al cap de poc començo a tenir la sensació que vaig descalç. Aguanto com puc i van passant els quilòmetres, cap al final veig al Bernat i m'hi ajunto. Això m'ajuda a mantenir el ritme. Arribo amb 2 h i 10 m. però el temps és el de menys. Vaig cap a l'hotel però no puc donar una passa, de manera que m'ajec al llit, menjo una mica mentre penso en el que m'espera l'endemà i a descansar.
 
Dissabte em llevo ben d'hora, com toca. La Carme ha anat fins a Reus a buscar-me les sabatilles, mes les poso i començo a respirar. Un dia d'aquest li hauré de fer un monument al menjador de casa. A la sortida hi trobo el Claudio i el Gerard, també a punt. Sortim i fem plegats els primers quilòmetres, després cadascú al seu ritme fins a la meta. Em quedo una mica enrera i quan arribem al canal he de prendre paciència perquè es forma cua. Es estret i com que el camí d'un parell de pams passa just pel costat de l'aigua, no pots avançar. El camí es fa més ample i puc agafar un ritme còmode i els peus aguanten. Arribem a Paüls i comencem a pujar caminant a pas viu cap la Refoia. Passem pel costat de l'estany i comencem a baixar. I aquí comencen els problemes. Quan més intento córrer i més fort és l'impacte, més mal em fan els peus. La baixada es fa interminable, lenta i dura, però aguanto pensant que després vé la pujada a Engrilló, que serà ràpida i agradable. És el  món a l'inrevés. Mentre baixo cap a Sant Roc, caminant perquè no puc córrer, començo a pensar que és millor abandonar. Hi trobo la Carme que m'anima una mica. Què faig ?. Estic a punt, a punt de pujar al cotxe, però el dimoniet patxanguero em diu que no pot ser. A més a més ara comença una altra pujada i els peus es podran relaxar i jo disfrutar una mica. De manera que segueixo. Despressa i avançant corredors que tenen problemes bastant diferents als meus. Ara em diverteixo. Nova baixada fins Alfara, la penúltima i cap amunt altra vegada fins a la Coscollosa, el darrer cim del dia. L'any passat se'm va entravessar, però enguany volo i disfruto de valent mentre avanço els que m'havien passat a la baixada anterior i algun mes que està “pajaron”. L'esperit competitiu és malparit però de tant en tant va bé. I arribem al final, nova baixada a pas de tortuga fins a la Font Nova i després darrers quilòmetres planers que em permeten córrer i relaxar una mica les cames. Arribo a Xerta després de 12 h i 19 m. Ara toca descansar, Ibuprofè i gel pels peus,
 
 
 
 
La darrera etapa és curta, només 27 km, però amb dues pujadetes de les que et fan suar de valent. M'omplo els peus de Compeed i a córrer. L'any passat vaig sortir dels últims per veure-les venir i vaig haver d'aguantar una cua interminable a la primera pujada. Enguany surto més ràpid i puc pujar bastant depressa. Amb les primeres rampes, força tècniques i amb molt desnivell, reapareixen els problemes. Em fot bastant però només he d'aguantar quatres hores més. I perquè ?. Doncs per acabar la segona Ultra trail de les Fonts i per demostrar-me a mi mateix que al final el que compta és el cap. Pugem per segona vegada a la Coscollosa, aquesta vegada fins al cim, i enfilo els darrers quilòmetres d'un cap de setmana que ha estat bé, però que podria haver estat molt i molt millor si tot hagués començat d'una altra menera. Baixo  tranquil perquè això ja està fet i vull disfrutar els darrers quilòmetres sense pressa. Arribo a Xerta en 4 h i 32 m. Podria haver estat millor però avui era el que tocava.  Al final 19 hores i 2 minuts, 95 è de la general i 3er entre els màsters.

 
Quan acabes qualsevol ultra, creues la meta, penses que ja està i cap a casa. Però a Xerta, quan acabes et trobes al mig de la festa. Un dinar de sucar-hi pa, begudes, postres i tot millor que a un restaurant dels michelin, que no sé com serà, però que veig difícil que superi els cuiners i cuineres de Xerta. Premis i aplaudiments per a tots els finalistes, des del primer a l'últim, perquè tothom ha fet exactament el mateix, patir i disfrutar, encara que de vegades invertint l'odre de les coses. El millor final per a una gran festa. I el millor homenatge als organitzadors, tornar l'any vinent. Això sí, amb les sabatilles que toquen.
 El Claudio ens relata:

Crónica del trail de les fonts.......70 km 4000+
Vamos allá .....primera carrera larga como patxanguero 
esto prometía guerra.


Sonaba el despertados a las 3:45 de la madrugada,corriendo a cargar fuerzas junto a mi amigo Gerard Prous se nos presentaba un día duro. Llegamos a xerta sobre las 5:15 ,tiempo de cojer el dorsal y saludar a muchos conocidos y amigos....entre ellos al Jordi ,que nos cuenta su anécdota de la nocturneta (las inside ).

 



Ya con el tiempo arriba pasamos el control de xips.
Dan el pistoletazo de salida, gran ambiente!!!
Salimos poco a poco,frenando las sensaciones de apretar desde el inicio,de menos a más fuimos pasando a gente y conocidos...primer control pauls...todo perfecto,la cabeza pedía seguir apretando pero quedaba mucho camino aun.encuentro un grupo que tiraban a buen ritmo me sentía muy cómodo con ellos,hasta el km 19 después de pasar un control y empezar un descenso técnico tengo una fuerte caída ,aterrizando de cabeza en plena bajada(como las toscas )...las rodillas y las manos sangraban y el CAP daba vueltas. Si hay algo de este deporte que me gusta son las personas no hubo nadie que no se preocupara por mi situación yo sentado y planteándome seriamente si seguir en carrera.

Poco a poco me voy recuperando y los km pasan ,el dolor continuaba pero el CAP empezaba a funcionar y dejándome difrutar del momento.cuidando la alimentación y la hidratación(gracias laura) llego a san Roque, había que cojer fuerzas que venia una subida de más de 1000+ y una bajada hasta alfara muy Tecnica y dura... Sin dudarlo me pongo mi musiquita y empiezo a subir, recordando cada paso el recuerdo del año pasado (deshidratación hevy orinando sangre en la subida) pero las ganas y las fuerzas me llevaron a lo más alto para empezar con el descenso ,a toda ostia 😅😅😅.llegada a alfara ,nos hidratamos bien y nos refrescamos para afrontar los últimos 17 km que desconocía de pleno pero que me habían dicho que cuidado que era largo....ufff largo? Larguísimo 😳😳😳pero iba muy animado y con fuerzas... Donde se podía correr le metía...ultimo control ,font NoVa ,últimos 7 km de bajada...sin dudarlo echamos el resto aunque empezaba a notar cansancio del día y dolores en las piernas y brazos de la caída .
Llegando a meta me viene Los recuerdos del año pasado del sufrimiento y agobio por haber abandonado!!! Entrando a meta ya veo a la Carmen como siempre incansable ,siempre en todos los controles dando ese animo y apoyo necesario para seguir pateando!!! Ya la veo estoy en la meta ..... No muy contento por el tiempo pero si por ser la primera prueba de año superada y lo mas importante como patxanguero💪💪💪
Gracias a todos por el gran apoyo recibido.
Jordi eres mi ídolo , gran alegría verte cruzar la meta.


16a Marxa de Resistència dels Castells de la Segarra (8 de març)




Bé aquesta setmana la sortida de casa va ser a les 4:50 del mati ja que hi ha una hora i mitja de viatge de casa fins a Guissona, sempre m'agrada tenir temps de sobres i no arribar massa just de temps , sobre les 6:15 ja havia deixat el cotxe , aquest any es repetia el mateix recorregut que la passada edició, que aquesta es la ja la tercera.


A les 7:00 puntualment amb el  coet  corresponent, comença la marxa , no veig ningú conegut a la sortida de mes de 2800 persones  , la marxa comença a un ritme no massa rapit , no havia volgut sortir ja amb els pantalons curts , sobre l'hora de marxa vaig parar a treure'm els  pantalons llargs i el para vent , aquí ja vaig trobar al Pedro company de caminades del any passat i que la setmana passada ja vam fer algun tram junts de l'Almogavers, pero ell anava trobant coneguts i es va començar a quedar-se jo vaig començar a tirar al meu ritme .

 Auricular i musica i cap al primer avituallament que era el d'esmorzar molt complet, com casi be tots, aquí vaig trobar a Toni un nou marxador, que la setmana passada va tenir que plegar a l'Albiol,  per sorpresa meva vaig atrapar l'Asun  que no contava trobar-la.
En aquesta marxa l'avituallament  de dinar també es molt gran i molt complet mes ben dit completàssim, per poder fer els últims 17 Km . Be tota la caminada es bastant igual , pista, i trams d'asfalt i mes pista , de senders no es deu fe mes que 2/3 Km , es bastant monòtona, però les vistes i els castell que vas trobant  la fan distreta, fins els últims 10 Km que hi ha un tram de pujades i baixades mes seguides ,  que fa que puguis canviar la forma de caminar, com sempre  petites molèsties encara van sortint.


No voldria deixar-me d'anomenar el Jordi que vam fer els últims     quilometres  junts fins a Guissona, en aquest tram ens va passar una noia corrents, cosa que va fer que els dos tinguéssim el mateix pensament........... Al sortir de la dutxa vaig trobar a la Maria Pujol, que som amics de facebook , pero no ens coneixem en persona, allí ens vam presentar formalment , ella anava amb el Joan Miquel Labrador , un altre caminant que fa fotografies durant tota la caminada , que estaven esperant l'arribada del Xavier Capdevila Carrera, i de la Paqui Beltran Bernadich   per fer-lis l'ultima foto
havans de fer la entrada al recinte on es finalitzava la caminada.




Be al final el temps total va ser de 9:55 , pitjor temps que l'any passat , no he volgut forçar massa ja que el proper dissabte   toca fer 64 Km , estic content ja que m'havia proposat fer-la per sota de les 10 hores . Content i cap a casa.
















dimecres, 4 de març del 2015

28 de Febrer V Almogàver Muntanyes de Prades

La primera caminada del calendari V Almogàver Muntanyes de Prades de 2015. , hi vam ser en José Carlos Cano Martínez i  l'Antonio Esquinas Rincon, i jo en Magi Ferre Taverna som els 3 Patxanguerus que hi vam participar.
De les mes Dures que he fet mai en els 3 any que fa que faig la Copa Catalana de Caminades de Resistència , vam fer trams que ja havia fet en alguna vagada i trams que no coneixia   , llocs molt bonics i emblemàtics  amb molts trams tècnics. 

Ja al començar vaig ajudar  al company de caminades Oscar Márquez  , que havia perdut el dorsal ,  avisant als organitzadors de la caminada que tinc amistat amb alguns membres de l'entitat organitzadora, algun espavilat , va dir que era ell i va fer la caminada amb el seu dorsal , al Oscar se li donar un nou dorsal. La primera pujada la vaig fer l'últim de la caminada, ja que arrossegava molèsties en el basso de la cama dreta, durant tot el dia vaig tenir que anar molt xino xano , i al final vaig decidir plegar a Farena que ja es sumaven 19 punt i ja portava 13:20h de marxa i no tenia la cama per fer el 15 últims  quilometres .

Molt content de tornar a trobar al Javi Borras Marques , que feia molt mesos que no feia alguns tram plegats, que junt al Antonio Serrano , son el dos companys que van fer que avui continu-hi sortint a fer Kilòmetres i kilòmetres , i com no la La Ra Pellejà Josa i el Carles , i el Oscar Márquez Llurba , i molts dels companys que no voldria deixar-me pero seria molt llarg.
Pero em va sobtar que faltessin a la primera prova , dos dels companys que l'any passat vam recorre molts kilòmetres plegat , pero ahir vaig saber el per que de la seva absència , voldria donar-lis molts anims i una forta abraçada, sobretot a l'Ana .